divendres, 15 de novembre del 2013

Com tenim això de les reclamacions de les pagues que ens han robat?

any 2012

CCOO interposa un contenciós administratiu a l’acord de govern amb ocasió del descompte del 3% del sou, que vam ampliar en dues ocasions: primer quan el govern va passar el descompte del 3% a un 5%. i després quan el govern va decidir descomptar la paga sencera el desembre de 2012.
CCOO vam ser l’únic sindicat que vam interposar el contenciós administratiu a l’acord de govern, que era el moment processal convenient.
Posteriorment, la plataforma sindical unitària va acordar iniciar un altre procediment de reclamació, al qual CCOO ens vam sumar, malgrat que nosaltres ja havíem instat el contenciós administratiu.
En el moment en què es va fer efectiu el descompte en la paga extra del mes de desembre, pel que fa al personal laboral, CCOO va promoure, conjuntament amb UGT, IAC i USOC, conflicte col·lectiu davant el tribunal superior de justícia de Catalunya, amb el resultat que coneixem en el qual el tribunal, reconeix la capacitat de l’Administració per detreure’ns la paga, però ens reconeix el dret a cobrar la quantitat ja meritada. Aquesta sentencia no es ferma i la Generalitat anuncia que serà recorreguda

any 2013

A començaments del mes de març de 2013, CCOO vam interposar una demanda d’impugnació de l’acord de govern de la generalitat, 19/2013 i 20/2013, de 26 de febrer, pel qual s’adoptaven mesures excepcionals de reducció de les despeses de personal per a l’exercici pressupostari de 2013.
A començaments de maig de 2013, CCOO vam presentar el contenciós administratiu corresponent.
Pel que fa al personal laboral de la generalitat, una vegada coneguda la sentència de la qual hem parlat anteriorment, hem de valorar, conjuntament amb la resta de sindicats, la conveniència un nou conflicte col·lectiu. recordeu que tenim un any de termini des què s’executa el descompte de la paga. Em de recordar que el resultat del contenciós també afectaria al personal laboral 
Mentrestant, com sabeu, hi ha hagut diverses sentències que reconeixen que l’administració ens pot treure la paga o ampliar la jornada. Ara bé, el que també sembla que els tribunals apunten és que no es pot aplicar una norma amb caràcter retroactiu i per tant la part meritada de les pagues abans que sortís el decret llei, s’ha de tornar. No està clar que els arguments que han servit per les sentencies del 2012, meritació de la paga, serveixen per a la mesura pressa per la Generalitat, que consisteix en detreure de les retribucions de juny i desembre, “la quantitat equivalent “ a una paga.
Malgrat tot l’anterior, diversos tribunals han demanat la intervenció del tribunal constitucional perquè es pronuncií sobre aquest tema.

Situació actual:

Hi ha sentències que responen a demandes individuals que s’han fet com a part de l’estratègia que van marcar els sindicats de la plataforma unitària de l’estat, per veure quin recorregut jurídic se li aplicava i poder preparar la demanda global (el termini en el cas del personal funcionari, és de 5 anys).
Aquestes sentències, com ara la del SAP-UGT, no són recurribles ja que la quantitat que es reclama no arriba al topall establert, però tampoc són extensibles a ningú més que els que han fet la reclamació. Si mireu les notícies de la premsa podreu comprovar com es diu que només s’aplicarà als delegats que van formular la demanda.
Ara bé, es podria demanar l’extensió a la resta de mossos de la província on s’hagi presentat la demanda. Per demanar aquesta extensió cal que sigui del mateix àmbit, tan el referent al cos com a la província.
Les informacions que hem demanat apunten a que, aquesta sentencia, de la mateixa manera que va ocórrer amb la de l’Audiència  Nacional, que vam acabar portant a Strasbourg,  serà recorreguda, ja que encara que la quantitat que reclamaven els delegats del sap, la feia no recurrible, la suma de la possible extensió a la resta d’afectats, del ambit com hem dit, fa que la quantitat s’incrementi de manera molt important 
El resultat dels conflictes col·lectius (Galícia, Catalunya, País valencià, Madrid, etc.), semblen apuntar en la mateixa direcció que les reclamacions individuals, però són recorribles en diferents instàncies. per aquest motiu no s’ha executat cap d’aquestes sentències (com ara la d’universitats). Sembla que al final serà el tribunal constitucional qui tindrà l’ultima paraula. El Govern de Catalunya ja ha deixat entreveure que esperarà la decisió del constitucional.


Altres qüestions a tenir en compte

Els terminis de reclamació són molt amplis per al personal funcionari, hi ha marge i tenim temps per plantejar diferents estratègies, com la possibilitat de les extensions de les sentències.

Sovint apareixen documents, en forma de reclamació prèvia, on es demana, per exemple ara, l’extensió de la sentencia dels mossos a la persona que fa la reclamació. Hem de tenir en compte que presentar aquest document, suposa iniciar tot un procediment legal, amb un cost substancial, al que caldrà donar continuïtat, presentant el corresponent contenciós, en els supòsits de silenci administratiu o resposta negativa. Tots els treballadors i treballadores que iniciïn aquest procediment, han de tenir en compte que queden exclosos de qualsevol solució col·lectiva.